Les eleccions al Parlament de Catalunya de 2010 tenen com a notícia estel·lar la incontestable victòria de la coalició Convergència i Unió. No obstant això, hi ha també una altra notícia en la qual les organitzacions socials que treballem pels drets humans i una cultura de pau hem de centrar la nostra reflexió postelectoral: es tracta de l’augment de vots en termes absoluts de forces polítiques que proposen mesures d’atac a la convivència i, en alguns casos, racisme institucional d’inspiració feixista.
Repassem les dades i els fets. 384.019 catalans han donat suport a un partit que defensa més policia als carrers com a element essencial perquè aquests siguin més segurs, i així trencar la política actual de només atendre bé als delinqüents. O, en matèria d’immigració, proposa que els immigrants respectin les normes de convivència, els “nostres” costums, que s’integrin en el “nostre” sistema de valors occidentals i se’ls exigeixi responsabilitat en l’acompliment dels seus deures. Els immigrants podran accedir als serveis socials bàsics quan acreditin, com a requeriment, la residència de llarga durada.
Un altre partit, que ha obtingut 105.827 vots a les urnes, proposa trencar la convivència lingüística de les darreres tres dècades, que ha tingut el català com a llengua pròpia de Catalunya i el castellà com a llengua cooficial sense conflicte social. Proposa eliminar l’exigència del nivell C de català com a requeriment per treballar a l’administració pública, i derogar la política lingüística actual perquè lesiona els drets dels castellanoparlants, que poden acabar arraconats socialment i, a poc a poc, poden acabar només parlant castellà en l’àmbit privat i familiar i tenir consideració de parlants d’una llengua estrangera i impròpia.
Un tercer partit, amb un suport global de 75.321 electors, considera que cal posar fi a les bandes d’immigrants violents que assetgen el país (sic), expulsar els estrangers aturats de llarga durada i els que són delinqüents, limitar l’accés als serveis socials d’aquestes persones i, a l’hora de donar feina, donar preferència als espanyols per davant dels qui vénen de fora.
Del total de 3.135.764 catalans que van exercir el seu dret al sufragi, 565.167 (és a dir, el 18.02%, gairebé un de cada cinc), ho ha fet a formacions polítiques que defensen un model de convivència cultural i lingüística que en alguns punts del seu programa és directament contrari als drets humans i que, en conseqüència, si es realitzés, posaria en perill la construcció d’una autèntica cultura de pau a la societat catalana.
Des de la societat civil hem d’aixecar-nos dempeus i treballar de valent perquè aquesta tendència no es consolidi sinó que vagi a la baixa. L’objectiu és facilitar que aquestes formacions polítiques recuperin i/o incorporin propostes polítiques mínimament coherents amb els valors i els principis dels drets humans més elementals, i això només serà possible si veuen que aquesta línia és la que l’electorat reclama. Hem de sortir dels despatxos, deixar l’activisme de saló i anar al carrer, parlar, discutir, qüestionar, avançar en el discurs. Per explicar, per raonar, per contrastar, per construir lligams i vincles que permetin fer un tomb. Els drets, llibertats protegides jurídicament, necessiten per existir la protecció social que activament construeixi la ciutadania en la vida del dia a dia.
Miquel Àngel Essomba, director UNESCOCAT.
