Francesca Camps: «Combato les falsedats sobre els immigrants»

Per a Francesca Camps (Granollers, 1948) les hores del dia tenen gust de poc des que es va prejubilar fa tres anys. Té moltes devocions i una sola obligació: anar a la piscina. Participa en tallers literaris, en grups de dones, canta en una coral i el cap de setmana ajuda en l'empresa d'uns amics. A més, fa voluntariat. La curiositat l'ha portat a fer un curs per convertir-se en un dels 300 agent antirumors que ja hi ha a Barcelona.

—¿Què és un agent antirumors? 

—¡Uff! És una persona conscient de la manipulació de certs sectors amb col·lectius mal vistos socialment. L'agent rebat i combat, amb arguments i dades, rumors i falsedats que diu i té la gent sobre immigrants i homosexuals.

—¿Què porta una persona a apuntar-se a un curs contra el rumor?

—A més d'una actitud personal, en el meu cas, la curiositat. Hi vaig anar i em va atrapar el que explicaven.

—¿Hi va haver algun detonant? 

—Un correu electrònic que vaig rebre. Deia que una família d'aquí volia assegurar la noia marroquina que netejava casa seva i que l'empleada s'hi negava perquè deixava d'ingressar els 3.000 euros al mes que rebia d'ajudes públiques. Això em va descol·locar perquè evidentment era un rumor infundat. I vaig pensar: ¿Quina necessitat té aquesta noia de netejar cases si cobra 3.000 euros al mes?

—¿Aquesta va ser la seva primera intervenció com a agent antirumors? 

—No. La primera va ser una investigació que vam fer alumnes del curs sobre qui rebia les beques dels menjadors escolars de Barcelona.

—¿I qui les rep?

—Només un 20% de les beques són per a immigrants. La resta, per a la gent d'aquí. Són dades públiques. Així desmentim el tòpic tan estès que les beques les reben els immigrants.

—¿Com van administrar la dada?

—Vam enviar un e-mail als amics.

—A la Barceloneta, el seu barri, ¿ja ha hagut de parar els peus a algú?

—Sí, al mercat. Un comerciant va comentar que havien de fer tornar tots els immigrants al seu país.

—¿I què li va contestar vostè?

—Li vaig respondre: 'Quan els immigrants vénen a comprar no et queixes'.

—També li deuen haver provocat nàusees els discursos racistes de la passada campanya electoral.

—Em semblen inhumans, sobretot perquè es dirigeixen a col·lectius que en la seva època van haver d'emigrar. I em fa molta ràbia que no siguin capaços de discernir.

—La por els guanya.

—Per això basen el discurs en el temor i es dirigeixen als que tenen por de perdre les poques coses que tenen. Quan tinguin el poder, els immigrants els exigiran, com fa qualsevol altre grup, millores socials. I llavors s'enfrontaran als que els han elegit, als seus partidaris, perquè ningú es creu que enviaran els immigrants en pastera al seu poble.

—Però, mentrestant, cala el discurs de polítics del PP que afirmen que els immigrants porten malalties. 

—Aquests polítics el que han de saber és que les malalties les van estendre els pobles conquistadors: espanyols, italians, francesos... Entrar a analitzar aquest discurs és donar-li la importància que no té. Aquests polítics només busquen el poder sense importar-los els mitjans.

Francesca Camps.

Publicat per Teresa Perez, Barcelona.

www.elperiodico.cat