Les dones immigrades a Catalunya per MARIEL ARAYA.
Feminització de les migracions.
En l’actualitat el 58% de les persones migrants al món són dones. Aquest augment de la feminització de les migracions, en el marc de la globalització, té causes diverses, entre les que destaquen les causes econòmiques tant als països d’origen de les migracions, com als països receptors de les mateixes.
Pel que fa als països d’origen, un dels exemples el trobem a l’Amèrica Llatina. Les conseqüències dels Plans d’Ajust Estructural (implementats pel Banc Mundial i el Fons Monetari Internacional) van tenir com a conseqüència el tancament de mitjanes i petites empreses (generant més atur masculí) i es van retallar les despeses socials dels Estats.
En aquest marc, les dones s’han fet càrrec de la supervivència de les llars a través de l’economia de subsistència (agricultura de subsistència), l’economia informal (venda ambulant, cuina de productes…) i l’emigració.
És a dir, les dones que emigren són majoritàriament dones que (en el seu rol històric com a últimes responsables de les seves famílies) són caps de famílies monomarentals i la migració es transforma en una estratègia més de supervivència de les seves llars.
En aquest mateix sentit es pot afirmar de les dones que viatgen per reagrupament familiar: són dones que en el procés de migració masculina s’han fet càrrec de les famílies i del seu sosteniment quotidià mentre l’home estava consolidant el seu projecte migratori.
És a dir, les dones que emigren són majoritàriament dones que (en el seu rol històric com a últimes responsables de les seves famílies) són caps de famílies monomarentals i la migració es transforma en una estratègia més de supervivència de les seves llars.
En aquest mateix sentit es pot afirmar de les dones que viatgen per reagrupament familiar: són dones que en el procés de migració masculina s’han fet càrrec de les famílies i del seu sosteniment quotidià mentre l’home estava consolidant el seu projecte migratori.
Coincidint amb aquest procés, ens trobem en què en els països receptors de les migracions (com ara Catalunya) existeix una greu crisi de les anomenades “estructures reproductives” a causa de l’envelliment de la població per una banda i, molt fonamentalment, a causa de la incorporació al treball fora de casa de les dones autòctones.
Aquesta crisi és nomenada per moltes expertes del moviment de dones com “la crisi de la cura” que ha mostrat com és que històricament més les dones que els homes han contribuït, mitjançant els treballs de cura i atenció a les persones en les llars, al desenvolupament econòmic.
Aquesta crisi és nomenada per moltes expertes del moviment de dones com “la crisi de la cura” que ha mostrat com és que històricament més les dones que els homes han contribuït, mitjançant els treballs de cura i atenció a les persones en les llars, al desenvolupament econòmic.
I que aquest desenvolupament té uns costos invisibilitzats que han aportat gratuïtament més les dones que els homes. Aquests treballs de cura són impossibles de deslocalitzar (i així abaratir els seus costos d’externalització) i serien les dones immigrades les cridades a cobrir aquests llocs de treball.
I ens mostren, com un mirall, com és que les feines de cura de les llars, de les persones, es continuen transferint a dones (ja que la majoria dels homes no s’han incorporat a aquestes feines) al mateix temps que aquestes feines són les pitjors remunerades, no valorades socialment i amb un molt alt grau de precarietat.
Diversitat de les dones immigrades a Catalunya.
Tot i que el marc estructural econòmic pretén que les dones immigrades només som responsables de les famílies i que només venim a treballar als sectors dels serveis (treballs de cura, a la restauració, als sectors d’atenció a la salut…) el fet és que ens trobem amb diversitat de dones, de projectes migratoris propis, de somnis de dones.
La major preocupació que tenen les dones immigrades avui en dia a Catalunya és l’accés al treball en condicions d’igualtat d’oportunitats. Els majors obstacles que es troben les dones immigrades per accedir al mercat laboral a Catalunya els trobem en dos aspectes: les restriccions normatives, producte de la regulació del reagrupament familiar i els prejudicis sobre les dones immigrades quant les seves formacions i capacitacions, així com també l’adjudicació de determinats trets culturals com ara “són dones que només volen estar-se a casa i no volen treballar”.
Com hem pogut veure abans, aquesta última afirmació constitueix una gran falacia: les dones immigrades (en realitat TOTES les dones) hem contribuït SEMPRE al desenvolupament econòmic i hem treballat SEMPRE, tot i que aquest treball i aquesta contribució hagi estat (i encara ho està) invisibilitzada.
S’ha de recordar el fet que moltes dones immigrades han estat les responsables de la supervivència de les seves famílies i llars (ja sigui en llars monomarentals –dones que viatgen soles- , ja sigui en llars on l’home havia emigrat –dones que vénen per reagrupament familiar-) i que quan vénen a Catalunya porten una trajectòria de sabers i capacitats, d’enginy i d’imaginació, d’empenta i de projectes de futur.
S’ha de recordar el fet que moltes dones immigrades han estat les responsables de la supervivència de les seves famílies i llars (ja sigui en llars monomarentals –dones que viatgen soles- , ja sigui en llars on l’home havia emigrat –dones que vénen per reagrupament familiar-) i que quan vénen a Catalunya porten una trajectòria de sabers i capacitats, d’enginy i d’imaginació, d’empenta i de projectes de futur.
Certament, per a moltes dones immigrades els processos migratoris són positius més enllà dels aspectes econòmics. En aquest sentit es pot destacar que, per exemple, juntament amb les remeses que envien les dones a les seves llars d’origen, circulin també informacions i altres simbòlics que qüestionen els rols històrics de gènere, i que les dones troben reconeixement i possibilitat d’autonomia més enllà de l’econòmica, com recullen estudis i informes.
Però també ens trobem que, pel que fa a moltes dones immigrades, el procés migratori a Catalunya els ha significat veritables retalls i tornada enrere en els seus drets: per exemple pel que fa a la negació dels drets polítics (no poder votar) i molt especialment en la negació del dret al treball (en les regulacions dels permisos de reagrupament familiar i en la discriminació quotidiana).
Tot i aquestes circumstàncies, les dones immigrades aporten, des de la seva diversitat, estratègies i genealogies de dones en la recerca de llibertat femenina.
Tot i aquestes circumstàncies, les dones immigrades aporten, des de la seva diversitat, estratègies i genealogies de dones en la recerca de llibertat femenina.
Les estratègies de les dones immigrades.
Un dels exemples més destacables de les estratègies de moltes dones immigrades són les xarxes de solidaritat i de relació entre dones que es generen en els processos migratoris. Trobem exemples en la vida quotidiana tant respecte dels països d’origen com en els receptors: moltes dones compten amb d’altres dones per a la cura de les seves famílies en origen (són les anomenades “xarxes globals de la cura”) i moltes dones immigrades compten amb d’altres dones per a l’atenció de les seves pròpies famílies en destí, per poder realment conciliar la vida familiar, laboral i personal (aquestes dones no són necessàriament família, sinó que són les amigues, les “paisanes”, etc).
En el marc d’aquestes mateixes relacions entre dones s’han generat moltes experiències d’associacionisme femení, reconeixent les genealogies de les dones. Així, ens trobem per exemple que moltes dones africanes ja practicaven als països d’origen les relacions exclusives de “l’entre-dones” al que es refereix el moviment de dones i més concretament el moviment feminista.
Les dones immigrades són diverses i tenen diverses estratègies. Un altre exemple el trobem en la formació de l’associació de “Matronas latinoamericanas” (AMALA). Aquestes dones es van unir per tal d’aconseguir el reconeixement de les seves titulacions i capacitacions i actualment tenen més de 80 sòcies a tot l’Estat espanyol. Altres dones es reuneixen per fundar espais de trobada davant de necessitats molt concretes com per exemple en el projecte “Mae brasileira” on un grup de mares volen tenir un espai de recolzament mutu,de “mercadillo” de roba i utensilis de criatures, d’intercanvi de sabers davant la manca de les àvies, les tietes…, i que s’implementa en el marc de la Xarxa de les Dones Immigrades a Catalunya. Altres dones s’incorporen als espais dels pobles i les ciutats, i participen activament en els mitjans de comunicació com ara el projecte “Barreja’t amb mi” de l’associació “Per dret Propi”, programa de ràdio local setmanal.
I és en aquest marc de relacions entredones que podem visualitzar les aportacions positives de les migracions femenines i la importància del recolzament de l’associacionisme femení, de la promoció de la participació femenina i la lluita contra els prejudicis contra les dones immigrades als pobles i ciutats de Catalunya.
Perquè la mirada i l’atenció a les aportacions i el quefer de les dones ens remet a la vida quotidiana que estem fent cada dia les dones.Vida quotidiana que és el contingut real i la base per falcar el futur als nostres pobles i ciutats.
Mariel Ayala, la teva força
i el teu somriure sempre estarà amb nosaltres.
i el teu somriure sempre estarà amb nosaltres.
L'equip d'Atzavara-arrels.
