El curs és gratuit i es farà de dilluns a dijous de 17 a 18h.
Per a més informació contacteu amb Mary Cáceres Flores al 699 72 46 12.
Espai de trobada de les dones del món. Space of meeting of the women of the world. Un espace de rencontre des femmes du monde. فضاء اجتماع للنساء العالم. Пространство заседание Совета женщин в мире. Espacio de encuentro de las mujeres del mundo.

Taller “Imaginant la convivència”
Divendres, 25 de setembre de 2009
17-21 hores
Auditori Felip Pedrell de Tortosa
Formadora: Fadhila Mammar, professora del Instituto Universitario de Migraciones, Etnicidady Desarrollo Social, Universidad Autónoma de Madrid. Directora Tècnica del Serviciode Mediación Social Intercultural del Ayuntamiento de Madrid (2005-2008).
Com podem crear sinèrgies entre les potencialitats d’uns i altres, a les aules i escoles,amb mestres, alumnes i famílies, entre veïns i entre tècnics i professionals als carrers, alsserveis, a la ciutat ? Com podem imaginar conjuntament alternatives i solucions per construirla convivència?
Aquest taller pràctic, amb una metodologia dinàmica d’acció, diàleg i reflexió, serà un espai multipdisciplinar, divers i obert, perquè persones d’associacions, professionals, veïns de la ciutat aprofundim conjuntament en les nostres capacitats i idees per la convivència i la interculturalitat.
Jornada Oberta: “Convivència i Interculturalitat als nostres barris i escoles”
Dissabte, 26 de setembre de 2009
Auditori Felip Pedrell de Tortosa
9:00 – 9:30
Benvinguda i presentació de la Jornada
9:30 - 10:30
PONÈNCIA:Imaginant la convivència.
Com treballem junts, als nostres barris i escoles,per construir la convivència i l’apropament entre persones i grups de diferentsorígens culturals i trajectòries de vida?
Fadhila Mammar, professora del Instituto Universitario de Migraciones, Etnicidad yDesarrollo Social, Universidad Autónoma de Madrid. Directora Tècnica del Serviciode Mediación Social Intercultural del Ayuntamiento de Madrid (2005-2008).
10:30 – 11:30Taula de diàleg sobre Convivència i Interculturalitat als BARRIS del municipi
Dialoguen: Veïns-es, joves, professionals/tècniques del municipi.
Modera el diàleg: Fadhila Mammar.
11:30 – 12:00 Pausa esmorzar intercultural
12:00 – 13:00Taula de diàleg sobre Convivència i Interculturalitat a les ESCOLES del municipi
Dialoguen: Mares/pares, alumnes, mestres, tècniques de les escoles del municipi.
Modera el diàleg: Kira Bermúdez.
13:00 – 14:00Taula de diàleg sobre Convivència i Interculturalitat a la VIDA ASSOCIATIVA i COMERCIAL del municipi
Dialoguen: Membres d’associacions, botiguers, tècnics/professionals del municipi.
Modera el diàleg: Raúl Martínez.
14:00 – 14:30
Mediant per la convivència, des del Projecte de la Xarxa de Mediació Intercultural
Presentació: ACISI. Equip de mediació intercultural i comunitària
Lloc: Tortosa/Baix Ebre
Auditori Felip Pedrell de Tortosa
25 i 26 de setembre de 2009
Telèfons de contacte ACISI: 93.488.18.13 / 93.487.41.62
kira.acisi@gabinet.com
INSCRIPCIÓ GRATUÏTA




Entra a http://pkno.gencat.cat/index.php?manifest i signa el manifest d’adhesió.
Els contes infantils tenen tot l’aire de ser una zona marginal i de poca importància en el conjunt de la literatura. De fet, a la literatura per a nens i nenes li passa el mateix que a l’ensenyament infantil: molta gent considera trivial el que cal transmetre a la canalla i, per tant, jutgen poc prestigiós dedicar-s’hi. El fet, però, és que els primers anys en la vida d’una criatura són crucials. I ho són perquè durant aquest període el nombre de coneixements que pot acumular una ment infantil és molt superior al que després serà capaç d’absorbir en gran part de la seva vida adulta i també perquè durant aquests anys es fixaran les bases del que serà la seva manera d’estar en societat.
La literatura constitueix una eina de formació també a aquestes edats primerenques. No és estrany, doncs, que els contes infantils, especialment els tradicionals, s’utilitzin com a vehicle per transmetre els valors (?) col·lectius de la nostra cultura i que inculquin a la quitxalla les bases del patriarcat, és a dir, la dominació masculina i, conseqüentment, la submissió femenina.
Analitzant les figures femenines joves dels contes tradicionals podem observar que insisteixen a presentar-les amb les característiques “ideals” en una relació de disparitat entre dones i homes. Aquestes característiques són la submissió, l’obediència, l’abnegació, la falta de curiositat, la dependència... I, a la vegada, els contes donen per fet que l’únic objectiu de la vida de qualsevol noia és casar-se i ocupar-se de la llar.
Així, la Blancaneus, perduda en el bosc, es converteix en la minyona dels nans i, finalment, el seu destí serà casar-se amb el príncep que la despertarà quan s’hagi menjat la poma enverinada. O el cas de la Ventafocs, que des del començament, sense oposar resistència, fa totes les feines de la casa i només és salvada d’aquest destí perquè es casa amb el príncep. Bé és cert que, en cap cas, podem saber si el príncep les ha deslliurades de fer els llits, d’escombrar i de fregar, perquè els contes s’acaben justament quan comença el matrimoni, cosa que fa suposar que, en la seva vida adulta, les noies continuaran fent les mateixes tasques que durant la seva joventut. Si no és que tenen un destí pitjor, com d’esdevé amb la protagonista de Barbablava, casada amb un assassí en sèrie.
Els contes infantils no tan sols plantegen les virtuts que ha de tenir una noia també subratllen els defectes que no pot tenir si no vol rebre un càstig majúscul. Per exemple, la Caputxeta vermella és una nena que demostra curiositat i no obeeix els consells dels grans i això la porta ha ser devorada per un pederasta, el llop. També la dona de Barbablava, pel fet de no obeir les ordres del marit és a punt de morir a les seves mans, tot i que, finalment, els germans la salven perquè agredeixen l’agressor. O la Bella dorment, que cau fulminada perquè té curiositat per saber com es fa servir un fus.
És així que, des de la infantesa, les nenes aprenen la por i la necessitat de ser protegides, aprenen a plorar, a obeir i a escoltar. En definitiva, les nenes aprenen que les dones són éssers passius i febles.
Evidentment, tots els personatges femenins, ja siguin nenes o noies en edat de casar-se són, a més de passives i obedients, extraordinàriament boniques i conscients de la seva bellesa. Aquelles noies, com les germanastres de la Ventafocs, no gaire bufones seran incapaces d’enamorar un príncep. La bellesa, per descomptat, consisteix, entre d’altres qüestions, a portar els cabells llargs, a tenir-los rossos, a gaudir d’uns peus ben petitons i a ser primes. Per això l’única que pot posar-se la sabata de cristall és la Ventafocs i l’única a qui li cap l’anell minúscul és la pell-d’ase, totes dues criatures etèries, anorèxiques avant la lettre.
Els contes tradicionals, però, no definirien la dona amb totes les peculiaritats que li atorga la mirada androcèntrica si no la pintessin també molt dolenta. La dona és un ésser malèfic han dit al llarg dels segles els pares de l’església, els científics, els filòsofs... De manera que, un cop casades, un cop adultes, ja se’n pot destacar aquesta característica intrínseca a la seva naturalesa. Amb tot, com que no seria pertinent que una mare fos dolenta, als contes tradicionals les mares han desaparegut per donar pas a les madrastres. Així, sense interferir en el rol maternal, ens pinten unes dones terriblement cruels i frívoles. La madrastra de la Blancaneus, que la fa matar perquè no vol rivals a la seva bellesa o la madrastra de Hansel i Gretel, que els deixa perduts al bosc perquè ella i el seu home puguin sobreviure a costa de la mort de les criatures.
Quan no hi ha canalla, les dones grans són simplement bruixes --la de la Llum blava o la de la Bella dorment—que, és clar, desitgen fer mal perquè és l’única cosa que les gratifica.
Els personatges masculins, en canvi, mai no surten gaire malparats, facin el que facin, ni tan sols quan pretenen tenir relacions amb la seva pròpia filla, com en el cas de Pell d’ase. Però això ja són figues d’un altre paner.

Con esta pregunta fuimos convocadas a la mesa de respuestas y propuestas de asociaciones y de grupos de mujeres que han iniciado un camino donde plasmar experiencias concretas.
Dentro del marco de la conmemoración del Día Internacional de las Mujeres, asociaciones, grupos y mujeres de todos los lugares se acercaron hasta la ciudad de Cubelles para compartir entre todas los saberes que nos unen.
Nuestra asociación Atzavara arrels estuvo representada por Fatiha Lakhlife, Susana Ibañez, Alba Pallisé y Daniela Mansilla, quienes compartieron la mesa "Reptes y respostes de les dones immigrades. Experiències entorn de projectes d´ajuda mútua i de xarxes de solidaritat" junto a los grupos "Mujeres pa´lante" - Maloka de Barcelona y Mujeres de Sant Cugat con su proyecto "Sabores del mundo".
El Espai Dona fue el eje de nuestra intervención porque se trata de un lugar de encuentro y de intercambio de experiencias destinados a las mujeres, también migradas; es aquí donde nos reunimos a hablar del "nosotras" al margen de los origenes, países o culturas.
En Espai Dona desarrollamos diversos talleres para facilitar las habilidades sociales, comunicativas y emocionales del grupo y de cada una de nosotras.
También en este espacio surgió, hace poco más de cuatro años, la revista Mirades, con la intención de visibilizar la presencia y los aportes de las mujeres migradas a la ciudad de Tortosa y el objetivo de desmenuzar los estereotipos de la mujer “migrada, sumisa y oculta tras sus velos”.
La realidad cotidiana ha hecho que la revista madure y desde una primera incursión por las historias de vida de algunas mujeres de la asociación ahora que, entre todas, hemos asumido nuestra presencia ya no hay motivos para dar explicaciones sobre por qué estamos aquí sino para que se conozcan nuestros aportes en el lugar donde hemos decidido vivir.
Las mujeres que participamos en Atzavara provenimos de países como Marruecos, Argelia, China, Bielorusia, Argentina o India, por lo tanto somos diversas en cuanto a saberes y experiencias.
Es a aprtir de estos encuentros semanales que surgen las ideas.
Crisis, una palabra tan repetida en estos momentos les animó a realizar el siguiente texto
“Somos un grupo de mujeres que venimos de países diferentes como Marruecos, Argelia, Paquistán y China.
Venimos a Atzavara para aprender la lengua catalana y castellana y para hacer informática.
Y también para conocer otras mujeres, para compartir ideas, buscar información, trabajo y soluciones para nuestros problemas.
En una clase de castellano hablamos de los problemas, de la situación económica y personal de nosotras.
Así nació la idea de crear una cooperativa entre las mujeres de Atzavara para ayudar a la familia y ser independiente de los hombres.
Cada año Atzavara presenta la revista Mirades y cada una de nosotras preparó una comida típica de su región para esta fiesta; cuando vimos que a todo el mundo le gustó tanto, nos dio coraje para pensar en la cooperativa.
Después hicimos lo mismo en la fira de la solidaridad de Tortosa”.
El texto no tiene final. Seguimos buscando el camino.